Dones pintores condemnades a l'oblit

Presentació

Deia Virginia Woolf que en la història, sovint, “anònim era una dona”. I és que la dona en el món de l’art al llarg de la història ha quedat relegada a un paper secundari.
Una enquesta on es preguntava: “pots citar 5 dones artistes?”, va donar resultats decebedors. Aquest curs, pretén donar veu a grans pintores silenciades pels llibres d’art i excloses dels grans museus, tot i ser famoses en la seva època. En la pintura, la dona ha estat considerada un “objecte”, una musa, un element passiu mentre que el paper actiu, el de “subjecte”, el de “geni”, s’ha reservat per a l’home. Les dones artistes, han tingut grans dificultats per a estudiar, pintar, exposar i dedicar-se professionalment a l’art. Durant l’Edat Mitjana, al marge de les il·luminadores de manuscrits dels convents, les normes del gremis deixaven en l’anonimat les dones. Amb el mecenatge de la noblesa durant el Renaixement i el Barroc, algunes pintores assoliren un reconeixement anàleg al dels homes. A finals del s. XVII i principis de XVIII, el pensament il·lustrat facilità la creació de les Acadèmies d’Art per gestionar la formació i, on les dones, de forma ocasional, van tenir accés restringit. Tot i així, algunes pintores van poder dedicar-se professionalment a la pintura. El segle XIX, es crearen les Escoles Oficials d’Art, on tenien l’accés prohibit, mentre que la seva participació en els Salons d’Exposicions estava limitada a les “arts menors”. A mitjans del segle XIX, van emergir alternatives a l’art acadèmic amb una destacable presencia femenina. El s. XIX es crearen els grans museus amb una presencia femenina testimonial. En el s. XX i l’actual s’ha normalitzar la dedicació de la dona a l’art, així i tot, els museus segueixen sent un “inventari de contribucions masculines”. En aquest curs farem un repàs històric de la pintura feta per dones, explicant la vida i les contribucions de les més destacades.

Coordinadors i professorat